Hauran sentit als medis de comunicació que s’ha prorrogat la rebaixa del tipus d’IVA dels aliments bàsics: llet, pa, farina, fruita, verdura, formatge, ous… i, a més, de l’oli d’oliva. Aquests aliments passen a tributar al 0%. (l’oli es quedarà, després, al 4 %).

La rebaixa de l’IVA dels aliments tindrà dos fases fins recuperar els tipus normals. De l’1 de juliol al 30 de setembre, es mantindran els tipus del 0 i del 5 %.  A partir de l’1 d’octubre i fins 31 de desembre el tipus del 0% dels aliments bàsics quedarà en el 2 % i el del 5 % en el 7,5 %. Si no ho tornen a canviar.

Vaja, un veritable mal de cap per empreses i assessors. I, a més, en definitiva, tinc la sensació de que no hi ha un trasllat d’estalvi a la butxaca del consumidor.

Però, a banda d’aquestes dades objectives, vull incidir en uns aspectes tècnics i pràctics en relació a aquest IVA. En primer lloc hi ha qui m’ha preguntat per què s’estableix un tipus zero. Sembla absurd. ¿No seria millor declarar-ho exempt?  Doncs, no. Una exempció significaria una limitació del dret a deduir les quotes suportades, tal i com succeeix en l’aplicació de la prorrata general. Per tant, el manteniment del tipus de gravamen (encara que sigui a zero) no distorsiona tant i manté el dret a la deducció.

Però el que sí que és inevitable és que, en no repercutir IVA ens trobem amb menys liquiditat i amb que el resultat de les nostres liquidacions d’IVA sempre surt a retornar; i, a més, quantitats importants. Això està causant més requeriments per part de l’Agència Tributària i més retards a l’hora d’efectuar les devolucions. De manera que la falta de liquiditat i la càrrega financera augmenten. Sí, l’IVA és neutre però… té les seves cosetes.